dimecres, 2 de juny del 2010

La confessió

Tan sols uns instants per la retrobada,
suficient estona per despertar
i quedar per sempre als teus ulls atrapada
amor, que ràpid vas marxar!
Creuant la carretera que portava als meus somnis
tu t'allunyaves, em deixaves enrere,
com tots els meus records i la seva dolçor,
i jo ingènua m'entrestant em preguntava:
perquè lo impossible és tan temptador?
Que els pics més alts de les muntanyes que ara m'envolten
baixin a mi i que elles sàvies,
juntament amb les pessigolles de la pluja que ara cau,
em xiuxiuegin els teus pensaments més secrets
quan els sentiments siguin silenci
i els violins callin.


Bono 5 de setembre de 2009

3 comentaris:

  1. Eiiiii!! A mi m'agraden els poemes, sobretot si s'entenen no com becker i això, però weno tb m'agraden altres coses ehh, no creguis que tanta lectura m'apassioni, se lia de donar color a la vida!!!!

    jajaja

    ResponElimina
  2. és una gran idea lo de artesa. Encara no em puc creure jajaja

    acieeesss!!! muaaa!!

    ResponElimina
  3. tenies l'adreça al nick del msn i hi he entrat. Sóc aquell amic de ton germà amb qui no parles mai. Escrius molt bé;)

    ResponElimina