dilluns, 8 de març del 2010

Llibertat és nom de dona



Avui és 8 de març, dia internacional de la dona. "Les dones contraataquen", aquest és el missatge d'avui. Quan per fi ja hem arribat a una democràcia sorgeix la igualtat legal entre dones i homes. Però, perquè segueixen existint obstacles? Des de sempre, la dona ha tingut totes les responssabilitats en vers la casa, els nens, l'organització de la família,... i a més a més la feina. I és precisament això, aquesta "tradició" la que no ens deixa avançar. El pes de tants i tants anys tenint la figura de la dona a l'ombra del mascle ens persegueix, com un gra al cul de la societat del qual ningú escapa.

De fet, actualment quan en una família cal decidir qui dels dos renuncia a la seva feina (parcialment o totalment), per dedicar-se també al treball domèstic, acaba sent la dona. La conseqüència d'això és que els fills d'aquesta família hauran crescut en aquest ambient, on les responsabilitats domèstiques recauen totalment sobre la dona. Per això, aquestes decisions afecten a les noves generacions essent el problema, "un peix que es mossega la cua".

Per tant, l'única via possible per arribar a una societat justa és l'educació en igualtat de gèneres. I potser així, aconseguirem una societat on no faci falta un 8 de març.


dissabte, 6 de març del 2010

massa jove per fer-me gran


Sembla mentida que d'aquí dos mesos s'acabi el curs. Ara més que mai, em proclamo hereva d'uns temps de dubtes i renuncies que no sé si em portaran a bon port.
-I tu què vols ser de gran?
-Jo de gran vull ser... feliç!


Foto de jo mateixa fent una de les coses que se'm dóna millor, l'imbècil. L'any passat a l'Estel d'Aneto, es clar (on sinó).

sensacions

Nervis, últims assajos, abrassades, crits d'ànims, foscor, més nervis, molt soroll, criden el nostre nom, molts més nervis, aplaudiments, escaleres, llum, més llum, un escenari, concentració, música, UN BALL. Silenci, aplaudiments, crits, més aplaudiments, SATISFACCIÓ.

I és allà dalt, on en tan sols tres minuts ets un cúmul de sensacions que et fan sentir la persona més viva del món. Perquè el ball no és una assignatura de l'escola, és una forma de vida.